Patti Smith

09-02feb17_patti-smith
PATTI SMITH

Únicament l’he vista un cop, era l’any 2005 en la vuitena edició del Festival Senglarrock que per primer cop es celebrava a Lleida, les altres set edicions les vam viure a Montblanc. Aquest festival sempre em porta molt bons records vaig passar d’espectadora a treballar amb l’Enderrock i viure’l de diferents mirades, i això va ser un gran avantatge i aprenentatge per a la meva vida professional. A més vaig tenir l’oportunitat de conèixer als seus organitzadors i als quals a data d’avui, continuo admirant per la seva dedicació a la indústria musical, sent el Xavi i la Glòria, ànimes d’RGB Management i empresa que organitza actualment, entre d’altres tants projectes, la Sala La Mirona, el Black Music Festival, el Festival de Cadaqués i moltes altres produccions, a més de tenir en cartera artistes com Sopa de Cabra i Els Pets, entre molts d’altres.

Doncs al lío ! jo per aquella època estava a l’Enderrock i tots junts cap allà en tren, cotxes llogats i compartits, tota una aventura professional i convivíem 3 dies de festival gaudint de concerts i xerrades però mai sense deixar de currar ! no malpenseu perquè es va a treballar, però quan un s’ho passa bé treballant doncs té això… un privilegi!

Estàvem a dissabte vesprada finalitzant el festival i faltava poc per veure la Patti Smith, jo si sóc sincera, l’havia escoltat, però no va ser fins quan la vaig veure a l’escenari i vaig respirar aquell punt d’admiració de tot el meu voltant, que no vaig saber que estava veient una llegenda, una dona trencadora, amb un estil molt personal i compositora d’èxits, que els que estàvem en aquell festival i teníem una edat no massa gran, no comptàvem amb ella en el nostre repertori habitual, fins aquell any és clar! –més val tard que mai-.

Va repassar temes com Dancing barefoot, Beneath the Southern cross, Paceable kingdom, Free Money, Because the night, People have the power i Gloria, com veureu (ara fa dies que no us ho recordo, vinga neu al Youtube i busqueu i remeneu i si us agrada cap a l’Itunes i passar per caixa) va ser un concert memorable amb grans èxits. Ella va acabar descalça i suada, i al mateix temps fantàstica.

Aquests dies amb la Marxa de les Dones a Washington i a la resta dels Estats Units per defendre els drets de les dones, així com el dret a la salut, l’educació pública de qualitat, etc. – trobareu més informació per internet i xarxes socials- va sortir la Patti Smith penjant un foto, entre mig de la multitud de dones i homes en la marxa de Washington, al mur del seu Facebook i va ser quan vaig recordar aquell dissabte a la nit al Senglarrock i que vaig tenir la sort de saludar aquell tros de dona com una veritable fan i què artistes com ella són referents en la lluita a favor dels drets humans i un referent per a les dones, trencant estereotips, dient el què pensa i aportant intel·lectualitat al punk, a la transgressió i a la cultura. Portaveu de grans com Bob Dylan, únicament ella podria optar aquest prestigi. Són 70 anys que porta a l’esquena i esperem que batalli més anys i nosaltres que la gaudim! Força Patti.

#laculturanoésunluxe
Laura Moreno Dinaret

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s