Rebekka Bakken

500x500

Pels vols del mes de març de l’any 2004 em van proposar anar a Terrassa, que es celebrava el festival de jazz, i anar a descobrir a una jove noruega i em van assegurar que m’agradaria molt, i jo com sempre disposada anar a qualsevol concert en directe i més si era una descoberta, puc dir que fins a data d’avui encara em fascina. A veure si sóc capaç de traslladar-vos una mica de descobriment i curiositat.

En arribar l’ambient que a la Nova Jazz Cava de Terrassa es respirava era com de curiositat, perquè en el fons, i passats els anys i veure centenars de concerts, ningú sabia que tal era la jove promesa Rebekka Bakken en directe. Una veu jove i que en aquell moment fascinava com a cantant de jazz i folk, comparant-la a la Norah Jones europea. Amb melodies dolces, suaus, plenes de nostàlgia i romanticisme, però amb una forma de cantar-les i expressar-les amb molta personalitat, donant el toc de la seva veu un so original i autèntic.

Rebekka Bakken va estar 8 anys a Nova York recorrent locals, creant duets, coneixent a altres artistes, fins que al 2003, amb 33 anys va tornar a Europa per llançar la seva carrera; la va fitxar el segell Universum i va treure la llum el disc d’èxit ‘The art of how to fall’ i tan premsa com públic, van valorar molt positivament i que a Terrassa vaig podem gaudir.

Personalment destacaria el seu disc ‘Little drop of poison’ dedicat a Tom Waits. La unió entre el jazz i particularment el seu jazz vocal, amb les cançons del cantautor, fan creïbles projectes d’interès i amb qualitat. Aquest disc el va gravar amb l’Orquesrta Frankfurt Radio Big Band amb uns arranjaments exquisits.

Ara, després de 12 anys de la seva projecció i publicacions de discos,  ha tret un magnífic disc titulat ‘Most Personal’. Un doble CD amb 25 cançons. És tracta d’un recopilatori però compta amb 5 cançons noves. Un viatge magnífic per la seva trajectòria, pels diferents gèneres a la que aquesta artista pot arribar a fer amb la seva veu i les seves versions i composicions. Hi trobarem curiositats com ‘Forever Young’ dels alemanys Alphaville o ‘Der Schnee draussen schmilzt’ del cantautor vienès Ludwig Hirsch o l’himne noruec.

Podríem dir un regal perfecte per aquestes festes! Ara bé com sempre us dic que com no el compreu per internet… a les nostres contrades difícil serà trobar-lo en CD o LP físic.

Cada mes intento parlar sobre un artista i intentar que algú de vosaltres el o la descobreixi, i els vostres comentaris i suggeriments enriquirien molt més aquesta secció: promociocultural@gmail.com

Bona entrada d’any… #laculturanoésunluxe

 

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s